martes, 25 de octubre de 2011

El curs ja ha començat !!!


Un nou curs ha començat i tinc moltes ganes de fer noves activitats amb els xiquets i xiquetes que han confiat amb mi per passar una bona estona. El meu cap no para de cavil.lar en propostes que es resulten motivadores i que vagen més enllà d'una simple manualitat, si no que servisquen també per a cobrir i descobrir les seues curiositats. La seva imaginació és la meva inspiració i estic expectant del que me puguen ensenyar.
Així, doncs, anem per feina...!!!!

lunes, 3 de octubre de 2011

L'AVORRIDA VIDA D'UN TUB DE PAPER HIGIENIC

(una història real com la vida mateixa)

per

Cristina Martínez Raurich


La vida d'un tub de paper higienic és molt molt trista sempre rodant , parant, esperant, rodant, parant, esperant.....i així sospirava ell “AAAaaaaaaaayyyyy!!! Quin avorriment!!!!

I a més, a més alguns dels companys del bany el fèien rabiar quan li dèien que qualsevol dia s'acabaria el paper i el llançarien al fem.

Ohhh, quina vida més trista la meva!!!- es lamentava- Sempre al quarto de bany, de vegades amb mal olor, veient culs i altres coses...i quan s'acaba el paper : ...a la paperera!!!!

En veritat, m'agradaria ser una papallona de colors brillants, volant, gaudint del paisatge ,dels colors, dels aromes de la natura...

AAAAAAAAAAaaaaaaaaaayyyyyyyyyy!!!!- va sospirar- Això és impossible, uuuuuffff...., quin mal rotllo!!!!

I un bon dia el paper se va acabar i quan el pare anava a canviar-lo, la filla li'l va demanar per a jugar amb ell.

Quan va arribar la mare de treballar va dedicar una estona per jugar amb la seva filla. La mare al vore el tub de paper higiènic li va proposar -“Fem una manualitat, Anna ?? Què t'agradaria fer???- li va preguntar la mare. Sense pensar-ho un segon l'Anna va dir entusiasmada “ una papallona!!!”.

Molt bé, doncs a treballar!! Anem a per pintures, tisores i pinzells i el que ens calga ...Imaginació al poder!!!-va dir la mare

D'aquesta manera es va convertir en papallona aquell trist tub de paper higiènic..., i una vegada acabada la van ficar al porxe del jardí, on la vista era gratament colorida i aromàtica... Quina felicitat!!!! Ho havia aconsseguit!!!




Encara que el que somniem estiga molt llunyà,

no deixem de somniar,

de vegades els somnis es fan realitat.


Dedicat a tots aquells que no perdem l'esperança d'aconsseguir els nostres somnis